El Mal
“Crec que aquesta harmonia no val el que les llàgrimes d’un nen; d’aquella petita víctima, que es copejava el pit i cridava al <déu> des d’un racó infecte. No ho val perquè aquestes llàgrimes no han estat rescatades mai. Mentre que sigui així no podrà ser qüestió d’harmonia.” (Fedor Dostoyevski, Els Germans Karamazov)
Així patentava Dostoyevski el problema de la relació entre l’existència del mal i l’existència de Déu. D’aquesta manera, per als epicuris, donada la maldat que hi ha en el món, Déu és dolent o és impotent o ambdues coses alhora. Per tant, un Déu infinitament bo és lògicament impossible. Així, dins d’aquestes reflexions, la proposta de Ricoeur, ens exhorta a tot un anàlisi sobre el problema de la teodicea, on examina, minuciosament, tots els punts que hi incideixen (morals, filosòfics, religiosos, polítics…), i ho fa no exclusivament des de la religió sinó també apel·lant a la nostre societat secularitzada. La obra de Ricoeur és altament recomanable juntament amb la lectura de Els Germans Karamazov, on Dostoyevski dona una possible resposta, al final de novel·la, al problema del mal.
