Passeig Sobtat de Kafka
“Quan un creu haver-se decidit definitivament a passar la vetllada a casa seva; s’ha posat una bata, s’ha assegut després de sopar enfront de la taula il·luminada, i ha començat algun treball o algun joc, després del qual podrà anar-se tranquil·lament al llit, com de costum; quan fora fa mal temps, i quedar-se a casa sembla el més natural; quan ja fa tant temps que un està assegut al costat de la taula que el sol fet de sortir provocaria la sorpresa general; quan a més el vestíbul està a les fosques i la porta del carrer amb forrellat; i quan malgrat tot un s’aixeca, presa de sobtada inquietud, es canvia la bata, es vesteix amb roba de carrer, explica que es veu obligat a sortir, i després d’un breu comiat surt, tancant amb major o menor estrèpit la porta del carrer, segons el grau d’ira que un creu haver provocat; quan un es troba al carrer, i veu que els seus membres responen amb singular agilitat a aquesta llibertat que se’ls ha concedit; quan gràcies a aquesta decisió un sent reunides en si totes les possibilitats de decisió; quan un comprèn amb més claredat que de costum que posseeix més poder que necessitat de provocar i suportar amb facilitat els més ràpids canvis, i quan un recorre així els llargs carrers; llavors, per una nit, un s’ha separat completament de la seva família, que s’esvaeix en el no-res, i convertit en una silueta vigorosa i d’atrevits i negres traços, que es copeja les cuixes amb la mà, adquireix la seva veritable imatge i alçària. Tot això s’intensifica encara més si a aquestes altes hores de la nit un es dirigeix a casa d’un amic per a saber com li va.”
