Intentar deixar fluir la música (Entrevista a Guillem Michel
El 30 de Juny a les 23:00 hores en el Centre cultural de Sant Pol de Mar, consolat de Mar 65, Trau, ofereix el seu primer disc. Projecte ideat per Guillem Michel (cantant i guitarra acústica) amb Narcís Corominas (piano i teclats), Marc González (baix), Ricky Marquès (guitarra elèctrica), Ricard Molina (bateria i percussió), i amb la col·laboració de Núria Grima (violí) i Maud Desbois (cors). Ens trobem amb en Guillem Michel per a que ens expliqui una mica la seva proposta, per parlar de música i del que envolta una producció musical.
Per què Trau? De qui i com surt l’idea?
És un mot alemany. Té diversos significats però tots ells estan relacionats. Pot ser somni, nucli del somni, forat…El que ens interessa és quina marca deixa aquest trau i el que construïm a partir d’ell. A part de ser un nom bonic per a un grup vaig pensar que tenia molt a veure amb el projecte, ja que el grup és la construcció al voltant del trau de cadascun dels integrants. No al voltant d’un únic sinó del particular de cadascú.
Com és porta a terme el projecte? Es a dir, fa temps que el treballeu?
Va començar com un projecte meu, en solitari, fa un any i mig, tot i que algunes de les cançons són més antigues. Amb el temps, els músics i jo ens vam anar entenent bé i vam decidir ser socis. Així que va passar a ser el projecte d’un grup.
La vostra és una proposta molt “intimista”, d’on surten les lletres?
Primer, crec que es pot denominar intimista, perquè no estem ocupats en seguir cap moda ni auto complaença, sinó en fer-nos preguntes i intentar deixar fluir la música i fer cançons el millor que podem. L’origen de les lletres és, sovint, una idea que sorgeix en la elaboració de la cançó. Però el mateix passa amb la música, apareix una idea al voltant de la qual has de construir una cançó. És a dir, tornem una altra vegada al nom, trau.
A més d’ “intimista”, el disc, podríem dir entre altres coses, que és conceptual. Quin és o quins son els conceptes al voltant del qual gira el disc?
Els elements bàsics crec que són el desig i la mort. Em sembla que reconèixer-ho farà possible construir la sexualitat i l’amor, i com no aquest disc.
Com es lliguen aquests conceptes amb la música?
Allò bonic és que ja hi són, a la música. Només cal mostrar-se, lliurar-se. El que sí és veritat és que la música és un llenguatge, amb un aparell complex i s’ha de saber escriure, sinó només ens quedaríem amb la idea. Però, fins i tot aquest desenvolupament pot ésser construït amb altres idees, etc.… Una característica de la nostra música és que sovint fem referència a la lletra amb un apunt musical i viceversa.
Un exemple mol clar és Empty, on tant la lletra, com el títol com la música semblen anar alhora…
Sí sí, i no només a Empty, la major part de la música està escrita d’acord al text. Podríem parlar molt d’això.
En pots fer cinc cèntims?
Doncs a part de l’estructura general de cadascuna de les cançons, elements com per exemple la crida del desig en el violí d’entrada a Have you felt this way before, la cadença picarda amb l’orgue fent referència a una missa a How long, la melodia del piano a Hear this voice que fa referència a una melodia infantil. Per cert hi ha un joc de paraules a voice amb boy. I etc.… Però prefereixo que cadascú interpreti les cançons a la seva manera, crec que és el que importa.
Al disc hi ha arranjaments amb instruments de corda clàssics com violins, quines influències teniu?
M’agrada molt la idea de fer servir instruments de corda. Escolto música clàssica i també altres compositors de música pop que els utilitzen, com Damien Rice o Tori Amos.
Rock fet a Catalunya en Anglès, es una opció arriscada? Creieu que us obre portes o us en tanca?
Crec que ens obre portes a fora i ens tanca algunes aquí, i això és arriscat tenint en compte que aquí n’hi ha molt poques d’obertes… Però penso que fer les coses com un creu és més garantia d’èxit que fer-les com creus que s’esperen els altres.
El disc és autoeditat, què hi ha darrera de la parafernalia de la indústria musical? Us ha costat molt arribar a treure’l?
Com que estem al principi de tot, vam pensar auto editar el disc i fer poques còpies. Però pel proper treball buscarem algun segell que cregui en el que fem i estigui disposat a treballar. Un ha de saber delegar feines, perquè no ho podem fer tot nosaltres, són registres diferents. La indústria musical és molt amplia, crec que hi ha de tot, gent que treballa bé i d’altra que no. Potser el més important és tenir clar els objectius i tractar amb la gent adequada.
