Diego Giménez

Harold Bloom afirma que per llegir sentiments humans en llenguatge humà, un ha de ser capaç de llegir humanament, amb tot el seu ser. D’aquesta manera, segueix Bloom, llegim per diversos motius, molts d’ells familiars: perquè no podem conèixer a fons a tota la gent que ens agradaria, per conèixer-nos millor, perquè tenim la necessitat [...]

En la introducció a ‘El negre del Narcissus’ Conrad ens dona una definició dels seus principis artístics afirmant que l’artista descendeix a l’interior de sí mateix i, en aquesta solitària regió de tensió i lluita, si té talent i sort, troba els termes de la seva proposta. Una proposta que apel·la a les nostres facultats [...]

“Crec que aquesta harmonia no val el que les llàgrimes d’un nen; d’aquella petita víctima, que es copejava el pit i cridava al <déu> des d’un racó infecte. No ho val perquè aquestes llàgrimes no han estat rescatades mai. Mentre que sigui així no podrà ser qüestió d’harmonia.” (Fedor Dostoyevski, Els Germans Karamazov)
Així patentava Dostoyevski [...]

“Aquesta és la tristesa inseparable de tota vida finita, però que mai esdevé real, sinó que només serveix per a l’etern plaer de la superació. D’aquí ve aquest vel de melangia que s’estén pel damunt de la natura sencera, la melanconia profunda i indestructible de tota vida. Tan sols a la personalitat hi ha vida; [...]

Un altre dels encerts de Libros del Asteroide ha estat l’edició d’aquesta joia de la literatura que, encara que sol ser considerada una obra menor, conté tot allò que fa d’una novel·la un clàssic. El fet que el seu autor, William Maxwell, hagi estat un dels millors editors nortamericans ha eclipsat una producció que, d’altra [...]

Que Philip Roth és un dels escriptors vius més importants s’explica no només per la seva premiada trajectòria, sinó també per la capacitat de seguir narrant sense perdre gens del que l’ha fet gran i per anar incorporant l’experiència, que no tots saben canalitzar, a una visió de la realitat que en aquesta novel·la ens [...]

Un parell d’articles enrere quan parlava de Kafka a la platja de Murakami, em preguntava què és el que feia que una producció humana esdevingui obra d’art. Entre moltes respostes vaig atrevir-me amb una que apel·lava a la necessitat de l’altre per donar sentit a l’obra, de tal forma que s’emfatitzes més el suggerir que [...]

“No t’amoïnis, doncs qui s’amoïna deixa de gaudir
del món i de l’esperit, i el seu cos i la seva ment
s’encongeixen.”
Zaratustra
Saber relativitzar la importància dels problemes requereix, podríem dir, un màster en la vida. Saber decidir quan és necessari que ens amoïnem i quan no ens exhorta a la vella regla Aristotèlica del “just medi”, segons [...]

Per alguns pot semblar que poder fer ficció del fet de quedar-se en blanc és un recurs genial que l’únic que fa és demostrar la creativitat de l’autor. Per altres, no obstant, l’únic que denota és la falta d’imaginació a l’hora de narrar. Que Paul Auster bateges al protagonista amb el nom de ‘Mister Blank’ [...]

El que fa que una producció humana esdevingui una obra d’art està sotmès a múltiples opinions. Una d’elles, per mi la més atractiva, és aquella que apel·la a l’espectador, a l’altre, per acabar de donar sentit a la mateixa, es a dir, que l’obra d’art pren sentit quan algú intenta explicar-la. D’aquesta manera m’he apropat [...]