La hoja Plegada
La hoja Plegada
William Maxwell
Libros del Asteroide
349 Pag.
Després de l’èxit de “vinieron como golondrinas”, haurem d’esperar fins al setembre per gaudir del darrer encert de llibres de l’Asteroide que, amb “La hoja plegada” de William Maxwell tornen a oferir-nos un clàssic a l’alçada de l’anterior. Aquest cop, és el pas de la adolescència a la maduresa el que s’amaga darrera de les pàgines d’una novel•la iniciàtica que, narrada en tercera persona, ens presenta la vida d’un parell d’adolescents.
Tot comença al institut, quan Lymie Peters, escanyolit i intel•ligent coneix al atlètic Spud Latham, que , desprès de salvar-lo de morir ofegat, acabarà convertint-se en el heroi al voltant del qual girarà la seva vida, fent-li d’amic, de pare i de mare. Els problemes sorgeixen quan s’han de separar. Spud coneix una noia i ja no pot ser el que era pel seu amic, portant la relació a un triangle amorós en el que es confonen amistat, amor i dependència.
La quantitat de referències al psicoanàlisi jungià es portada a la perfecció per Maxwell, tractant tots els moments claus de l’adolescència amb imatges colpidores que van de la ma d’un narrador que es permet el luxe de teoritzar sobre el paper dels rituals iniciàtics a la maduresa, i que doten de caràcter els personatges, la força dels quals, no obstant es veu minvada per algunes incongruències a l’hora de relacionar-los amb les seves accions. Es a dir, pot semblar poc creïble la conversió que acaba fent Lymie davant l’obsessió per Spud. Tanmateix, el fet que Lymie, sembli ser el alter ego que Maxwell fa servir per narrar fets de la seva vida, li donen massa protagonisme, deixant els altres personatges poc treballats.
La reminiscència dels anys 20, junt amb una excel•lent forma d’enllaçar histories, és el millor de la novel•la que ens fa pensar en “En aquest costat del paradís” de Fitzgerald, però amb una ambigüitat que demanen una segona, i fins i tot tercera, lectura. Amb tot això, una de les millors propostes per encetar el setembre que, segurament, donarà pas, més endavant amb “So Long, See You Tomorrow” que tancaria el cicle de novel•les que evoquen la infantesa de l’autor.
