La Carretera per Mccarthy
The Road
Cormac Mccarthy
Quan semblava que la immortal humana brutalitat del Jutge Holden no podria ser mitigada pel foc prometèic que, en paraules de Harold Bloom, l’epíleg de “Blood Meridian” vaticinava, llavors, apareix “The Road” on els protagonistes, almenys un, are carrying the fire, en aquest colossal i recent pulitzer de Mccarthy, on la mateixa brutalitat que va esculpir el western apocalíptic, serveix, al ja no tan esquiu, autor nord-americà per a descriure una societat destruïda a través de la qual, pare i fill, travessaran, per la carretera, les ruïnes de tot el que va ser, erigides com bastió aterridor de la naturalesa humana.
Narrada en tercera persona, la novel·la relata el trajecte d’un pare que, intentant protegir al seu fill, evitant tot contacte amb els homes. Així, mentre fan tot el possible per arribar a el sud d’Amèrica del Nord a la recerca de millorar les seves condicions, són testimonis del que la misèria humana és capaç, assassinats, robatoris, canibalisme… En una estampa semblant a la de 28 dies després. De fet, John Hill Coat ja està adaptant la novel·la per a la gran pantalla.
D’aquesta manera, es torna a fer pales tant l’estil de Mccarthy com la seva temàtica, la mort, déu, la pèrdua de la innocència, juntament amb tota una teoria de la narració que l’acosten a autors com Richard Rorty, per al qual la veritat no pot estar allà fora, no pot existir independentment de la ment humana. El món no parla, solament nosaltres ho fem, i com assenyala Mccarthy, there is no God, and we are his prophets. Però, davant de la desolació de tal descobriment, aquesta vegada, Mccarthy no dóna la mateixa resposta que en “Blood Meridian” o “Surtee”, sinó que, en la figura del nen posa certa nota d’esperança, ja que aquest personatge és conscient de la necessitat de l’altre com a pas per una socialització de la qual l’home no pot prescindir, per això és el nen qui, com Prometo, pot dur la llum als homes, ja que he’s carrying the fire, i així comença a fer-ho quan s’aparta del camí que havia marcat el seu pare.
