Espectres d’Eurídice
Vostè ja ho entendrà
Claudio Magris
Edicions de 1984
60 Pag.
En paraules del filòsof francès Jacques Derrida, l’obertura cap el futur i cap a “l’altre” suposa una relació amb els desapareguts a traves de les obsessions i dels fantasmes personals i culturals. És d’aquesta manera com Claudio Magris ens presenta en la seva darrera novel•la, “Vostè ja ho entendrà” una historia d’amor que, nodrida d’aspectes autobiogràfics i mitjançant el mite d’Eurídice i Orfeu, descriu les glòries i misèries de l’amor entès com a renúncia.
D’aquesta manera, narrada en primera persona, l’obra de Magris dona la veu a una Eurídice que per monòleg ens descriu, adreçant-se al president de la “casa de repòs” on és, la relació amb el seu marit, un famós poeta. En paraules de Magris, és una historia que remarca un acte d’amor profund de la protagonista a l’home que estima en tant que renuncia a tornar al mon dels vius i fer-lo desgraciat. Per la qual cosa, tot i no ser una obra feminista, l’autor de Triestre, afirma que és una homenatge a totes les dones valentes.
De la mateixa manera que es diu que “Danubi” i “Microcosmos” són dues formes distintes de tractar una mateixa temàtica, en “A cegues” i “Vostè ja ho entendrà” estem davant de dues formes d’apropar-se a la mort. En aquest cas, Podríem dir que d’alguna manera Magris dona veu al record de la mort. Així, com deia Derrida, al referir-se als “Espectres de Marx”, el dol consisteix sempre en intentar ontologitzar restes, en fer-los presents, identificar les deixalles i localitzar els morts per situar-los. De tal manera que, Magris, per mitja d’Eurídice, construeix una identitat on el record de la mort és narrat de tal manera que dona sentit a la pèrdua en un acte que pretén alliberar a l’amant d’un record dolorós, reconciliant-lo amb ell mateix. Per tot això, un altre obra mestra d’un dels millors escriptor europeus.
Setembre 13th, 2007 at 6:09 pm
M’he lleguit la novel·la i quina passada. M’ha agradat molt la ressenya!
Setembre 13th, 2007 at 6:11 pm
Gràcies Xavier!! Si només has lleguit aquesta novel·la de Magris, et recomano també “Danubi” i “A cegues”. Són molt bones!