El dia de l’ós
Joan Lluís Lluís
La Magrana de Butxaca
110 Pag.
Aquesta setmana en que la cultura catalana amb els seus escriptors, editors, agents literaris, comercials i polítics són més notícia arran de la fira a Alemanya espero que aquests últims, els polítics, no s’oblidin que hi ha vida després de Frankfurt, que hi ha hagut i que esperem que hi hagi per molts anys. Com a mostra d’aquesta vida he triat per comentar la reedició en butxaca de la novel·la del 2004 de Joan Lluís Lluís, “El dia de l’ós”.
Narrada en tercera persona i estructurada en setze capítols la novel·la ens exposa la vida d’un dona que ha de tornar al seu poble arran del suïcidi de la seva mare. Un dels encerts de la novel·la està en el joc que es dona entre creences, ignorància i por. Aquestes creences són les que van portar als vilatans a expulsar la protagonista, Bernadette, per mantenir relacions amb una altre dona. És molt interessant endinsar-se en el personatge quan aquest ha de tornar a enfrontar-se amb aquells que la van expulsar. Situada en un poble muntanyenc de la Cerdanya, dominat pels francesos i que ha mig oblidat el català, la novel·la posa de manifest com la por i la ignorància condueixen a la brutalitat. De tal manera que presenciem com els vilatans són capaços de comprovar si Bernadette és verge (ja que les relacions amb les dones per ells no conten) per així constatar que no es pot complir una llegenda que diu que una verge i un ós els alliberarà del domini Francés.
El retrat que Joan Lluís Lluís fa d’aquest poble rural va més enllà, però, de el joc entre creences i ignorància i apel·la a la necessitat de fixar la identitat de les persones individualment i com a poble, i la por per reconèixer o acceptar aquesta identitat. En aquest sentit és Bernadette l’única que pot parlar català i són els vilatans els que es veuen alleugerats quan assumeixen que la profecia no s’ha de complir, continuant, d’aquesta forma, sota el domini Francés. El que és interessant no és la tria d’una llengua o una altre, si no la necessitat de no deixar que la por i la ignorància ens impedeixin accedir a nosaltres mateixos.
