Forasters de Rafael Vallbona
Forasters
Rafael Vallbona
Ed. Columna
228 Pag.
Aquesta setmana he tingut la sort d’entrevistar a Rafael Vallbona, el darrer Premi de Novel·la històrica Nèstor Luján, que amb Forasters ens ofereix una thriller ambientat en la Barcelona dels anys 20 i l’Europa de la segona guerra mundial. Tot i l’època, la novel·la no té com a tema principal el nazisme sinó com a telo de fons d’una trama que s’articula al voltant de l’espionatge.
La proposta de Vallbona, narrada en tercera persona, presenta una saga familiar, la dels Milà, que comença amb la lluita obrera de la CNT a la Barcelona dels anys vint, continua amb l’ocupació nazi a França i acaba a Paris al 2006, centrant-se en cada moment en un dels membre d’aquesta saga familiar en la que l’espionatge, de forma col·lateral, condicionarà les seves vides al creuar-se amb el baró Von König, espia mercenari, que farà de moira d’aquesta novel·la, marcant el destí dels altres.
La novel·la presenta una trama molt ben construïda on la interacció dels personatges queda enriquida per uns fets històrics que si be no són el tema principal de la novel·la si que composen el paisatge o substrat que, a més de fer possible l’acció, donen contingut i títol a la proposta de Vallbona, ja que som Forasters, com argumenta l’Àfrica Milà, en la mesura que no hem sentit cap casa com a pròpia, amb la qual cosa, temem perdre allò que ja no teníem. Aquesta articulació és la que dona cos i anima a la novel·la en tant que veiem la lluita dels personatges per aconseguir allò que no han tingut mai, per això són forasters, perquè buscaven pertànyer a un món que s’enfonsava. Com diu Vallbona, els seus personatges son forasters en tant que “mai han pogut estar allà on voldrien haver estat”, com totes les persones que, en aquella Europa, no van poder triar.
