“La finalitat de tota escriptura és emocionar”
Care Santos va néixer a Mataró el 8 d’abril de 1970. Va estudiar dret però aviat es va decantar pel periodisme. Ha treballat a les revistes Tiempo, Quimera, Historia y vida, pels diaris El Observador i el Diari de Barcelona. Es va donar a conèixer literàriament al 1995 amb Cuentos Cítricos, l’any següent guanya amb Intenperie el premi Alcalá de Henares de Narrativa consagrant-se com a escriptora. És l’autora, a més, d’uns dels inicis que hem triat pel nostre concurs, El Wiktor hipnotitza les feres.
- L’any passat, “Ficcions, l’aventura de crear històries” el concurs literari a través de la xarxa, va arribar a comptar amb més de 1.000 alumnes de secundària. Com veus la “salut” creativa del joves? Estupenda. Els joves sempre han estat molt creatius. Però Internet situa la creativitat en una altra òrbita i, en aquest sentit, fa molt per ells. També amaga perills, és clar. Un dels més grans és el del culte a la mediocritat.
-Necessiten aquest tipus de portals?
I tant! Són un mitjà fantàstic per la propagació del virus de la Literatura. Necessitem, en general, coses ben fetes que posin el llistó alt. Com el vostre portal.
- Internet ha transformat la manera de comunicar i, per tant, el món literari. Com veus la creació a través de la xarxa?
Sobretot, em sembla un lloc immillorable per començar. En aquest sentit, facilita molt les coses a aquells que comencen, posa a l’abast de tots els que volen ser escriptors una plataforma on provar forces i on aconseguir lectors. Només això ja és un luxe.
-Com veus l’oferta cultural enfocada als joves?
Variada i extensa. Potser més que cap altre. Això és molt bo: entre la quantitat es troba la qualitat. Vet aquí un repte: educar el gust per fer gent que sàpiga distingir allò que és bo del que no ho és.
-Parlant de la teva vocació, quan comença el teu interès per la literatura?
Als 8 anys, veient la mare escriure un diari. Ho feia de nit, envoltada de misteri. Vaig començar a escriure per ser ni que fos una mica misteriosa, com ho era la mare. I fins avui.
-Estàs d’acord amb l’etiqueta “literatura juvenil”?
No. La literatura juvenil és un invent modern i comercial. La literatura que agrada als joves ha de ser igual, en tot –però sobretot en qualitat- a la que no necessita etiquetes.
-A la teu web expliques que vas impartir uns quants tallers literaris. Es pot ensenyar a escriure?
No. Es pot orientar a llegir. Es pot ajudar a polir la teva veu. Però als tallers no hi ha escriptors de debò. Hi ha gent que té la literatura com a passatemps, no com a ofici. L’escriptor de debò és un llop solitari.
-També ens dius que la solitud té a veure amb l’escriptura. Per què?
Cal estar sol per escriure. I per pensar en allò que escriuràs. Calen moltes hores de solitud i silenci per escriure una novel•la. Cal tranquil•litat d’esperit i la llunyania més gran que puguis assolir del teu món i de tu mateix. Té alguna cosa a veure amb l’experiència mística, tot plegat. Els escriptors treballen de gust als monestirs precisament per això.
-A El Wiktor hipnotitza les feres planteges que a la vida, per madurar, cal plantar cara a les pors. Quines son les teves pors, els teus fantasmes com escriptora?
Em fa por perdre el món de vista, no adonar-me que ja no entenc el món, tornar-me ximple i no saber-ho veure. També em fa por no poder escriure, per qualsevol raó. Si passo un dia sense escriure alguna cosa, tinc un mena de síndrome d’abstinència. Em fa por pensar que passi alguna cosa que em privi d’escriure o llegir. Quines coses de pensar, oi?
-Ficcions és una invitació per a què els joves escriguin la seva pròpia història. Quin consell donaries als joves que participen al concurs?
Que escriguin alguna cosa que no sentin llunyana i que els emocioni. No es pot escriure d’allò que no t’interessa. I la finalitat de tota escriptura és emocionar. Al primer, a l’autor. Que no oblidin el seu interlocutor. I que en gaudeixin. Escriure posa el món a l’abast.
