Diego Giménez

El 30 de Juny a les 23:00 hores en el Centre cultural de Sant Pol de Mar, consolat de Mar 65, Trau, ofereix el seu primer disc. Projecte ideat per Guillem Michel (cantant i guitarra acústica) amb Narcís Corominas (piano i teclats), Marc González (baix), Ricky Marquès (guitarra elèctrica), Ricard Molina (bateria i percussió), i [...]

El 30 de Juny a les 23:00 hores en el Centre cultural de Sant Pol de Mar, consolat de Mar 65, Trau, ens oferix el seu primer disc. Quan un grup acompanya una excel·lent proposta musical amb lletres que diuen una cosa així com que “la vida és curta, però vivim en el que construïm [...]

És la democràcia neoliberal l’únic ideal creïble i/o possible? Fukuyama així ho afirmava en la seva afortunada tesis sobre la fí de la historia. Sota el marc conceptual hegelià, el pensador nord-americà afirmava que, arran la caiguda del mur de Berlín junt amb la desaparició dels règims feixistes, ja no quedava cap ideologia que fora [...]

Harold Bloom afirma que per llegir sentiments humans en llenguatge humà, un ha de ser capaç de llegir humanament, amb tot el seu ser. D’aquesta manera, segueix Bloom, llegim per diversos motius, molts d’ells familiars: perquè no podem conèixer a fons a tota la gent que ens agradaria, per conèixer-nos millor, perquè tenim la necessitat [...]

En la introducció a ‘El negre del Narcissus’ Conrad ens dona una definició dels seus principis artístics afirmant que l’artista descendeix a l’interior de sí mateix i, en aquesta solitària regió de tensió i lluita, si té talent i sort, troba els termes de la seva proposta. Una proposta que apel·la a les nostres facultats [...]

“Crec que aquesta harmonia no val el que les llàgrimes d’un nen; d’aquella petita víctima, que es copejava el pit i cridava al <déu> des d’un racó infecte. No ho val perquè aquestes llàgrimes no han estat rescatades mai. Mentre que sigui així no podrà ser qüestió d’harmonia.” (Fedor Dostoyevski, Els Germans Karamazov)
Així patentava Dostoyevski [...]

“Aquesta és la tristesa inseparable de tota vida finita, però que mai esdevé real, sinó que només serveix per a l’etern plaer de la superació. D’aquí ve aquest vel de melangia que s’estén pel damunt de la natura sencera, la melanconia profunda i indestructible de tota vida. Tan sols a la personalitat hi ha vida; [...]

Un altre dels encerts de Libros del Asteroide ha estat l’edició d’aquesta joia de la literatura que, encara que sol ser considerada una obra menor, conté tot allò que fa d’una novel·la un clàssic. El fet que el seu autor, William Maxwell, hagi estat un dels millors editors nortamericans ha eclipsat una producció que, d’altra [...]

Que Philip Roth és un dels escriptors vius més importants s’explica no només per la seva premiada trajectòria, sinó també per la capacitat de seguir narrant sense perdre gens del que l’ha fet gran i per anar incorporant l’experiència, que no tots saben canalitzar, a una visió de la realitat que en aquesta novel·la ens [...]

Un parell d’articles enrere quan parlava de Kafka a la platja de Murakami, em preguntava què és el que feia que una producció humana esdevingui obra d’art. Entre moltes respostes vaig atrevir-me amb una que apel·lava a la necessitat de l’altre per donar sentit a l’obra, de tal forma que s’emfatitzes més el suggerir que [...]